Aquest síndrome consisteix en una inflamació de la inserció de la fàscia lata en la part externa del genoll, és una inserció triangular
que en la majoria de casos inclou insercions a la ròtula, al cap del peroné i a la tíbia, al tubèrcul de Gerdy.
El mecanisme de lesió es deu a una fricció de la banda iliotibial sobre el còndil lateral extern del genoll quan l'articulació realitza una flexo-extensió, per això també és anomenat: genoll del corredor.
La peculiaritat d'aquest múscul és que el seu origen és a la pelvis, al 1/4 antero-lateral de la cresta ilíaca, al costat de l'espina ilíaca antero-superior i la seva inserció la comentada a la cara externa del genoll.
L'acció que realitza el tensor de la fàscia lata és abducció i rotació medial de la cuixa, contribueix a la flexió de maluc, pot ajudar a la extensió de genoll, també ajuda a la inclinació de la pelvis i és un gran estabilitzador de la cama, sobretot del genoll, en posar-nos de peus o aguantar-nos en una sola cama.
És un múscul amb tendència a l'acurtament i que ens pot donar problemes a nivell postural.
Aquest múscul és fonamental tenir-lo entrenat i incluir exercicis per treballar-lo a les rutines d'entrenament de molts esports així com estirar-lo sempre en finalitzar l'activitat.
Com hem comentat el mecanisme de lesió és la fricció de la banda amb el còndil lateral del genoll, per això aquesta lesió és freqüent en corredors de mitja i llarga distancia, sobretot en la modalitat de trail degut a córrer per la muntanya amb moltes irregularitats del terreny havent moltes pujades i baixades i quilometratge sempre pel mateix costat de la carretera que farà que la distancia de cama-terra sigui diferent. Sol donar-se bastant també en els ciclistes degut a la constant flexo-extensió del genoll i esta relacionada amb un geno varo de genoll. Aquesta lesió es caracteritza pel dolor a la zona lateral externa del genoll (la inserció de la fàscia) que al principi apareix sobre els 15 minuts d'haver començat l'activitat i a mesura que avança va acurtant el temps fins que al final el corredor la nota al principi de l'activitat i li impedeix continuar la carrera obligant a parar.
El diagnostic acostuma a ser ràpid un cop realitzada una bona anamnesi, a l'exploració en llitera tot és normal excepte la aparició de dolor a la palpació del còndil lateral del fèmur. Se solen trobar punts gallet a la fàscia lata, vast extern del quàdriceps i dolor al gluti mig. No es fa necessari proves complementaries en casos clars i si el cas és dubtós, es pot realitzar una ecografia, una radiografia en càrrega o una ressonància magnètica; a l'ecografia observem inflamació entre la fàscia lata i el còndil lateral del fèmur.
És important valorar la dismetria de cames i la pronació del peu, ja que son mecanismes que afavoreixen molt l'aparició de la lesió amb el que s'aconsella unes plantilles per millorar la pronació i possibles dismetries.
Tractament de fisioteràpia
i osteopatia:
El tractament serà conservador on s'utilitzara la crioteràpia si ens trobem en situació aguda, repòs relatiu sobretot on es realitzi la flexo-extensió de genoll, evitar rodatges llargs i també les baixades. En la majoria de casos no serà bona idea realitzar bicicleta o el·líptica, realització d'estiraments de la fàscia lata i vast extern del quàdriceps, potenciació del membre afectat, sobretot els abductors i gluti mig que solen estar dèbils. Pot ser d'utilitat la electroteràpia: ultrasons, magnetoteràpia, làser, termoteràpia, etc. En casos subaguts i crònics el massatge transvers profund (Cyriax) és molt eficaç, es pot realitzar punció seca de la fàscia lata, del tensor i vast extern del quàdriceps, correcció de la petjada del pacient en casos de pronació important i/o dismetria de cames amb l'aplicació de plantilles.
Es realitza una valoració de les possibles disfuncions estructurals dels ilíacs, sacre, tíbia, peroné i peu.
La tornada en carrera ha de ser gradual evitant llargues tirades i essent sempre en pla al principi.
Exercicis per a la recuperació de la lesió de la banda ilio-tibial:
Una de les coses importants esmentades és corregir una possible debilitat de la musculatura abductora del maluc.
Aquí exposem alguns
exercicis per a la seva millora:
1- Caiguda pèlvica:
Ens aguantarem sobre la cama lesionada damunt d'un petit calaix i farem baixar la cama ( estirada en tot moment) de manera que quedi més abaix de l'altre peu, després la portarem més amunt, i així consecutivament.Realitzarem dues sèries de 30 repeticions cadascuna.
2- Elevació cama lesionada:
Ens col·locarem estirats de costat sobre el costat bo i deixarem la cama lesionada a dalt; l'exercici consisteix a elevar la cama lesionada.
Realitzarem dues sèries de 25 repeticions.
3- Desplaçaments laterals:
Farem ús d'una goma elàstica que lligarem i posarem per sota els genolls. Ens col·locarem amb cames obertes i una mica de flexió de malucs i genolls, tot seguit realitzarem passos laterals en la direcció de la cama de la lesió.
Realitzarem 3 sèries de 10 metres.
4- Estirament-amassament de la banda ilio-tibial amb Foam roller:
Ens posarem estirats de costat amb la cama de la lesió a sota i el foam roller sota d'aquesta cama, aprofitarem els braços per estabilitzar-nos al màxim i per fer-nos propulsar per sobre del foam roller. El rodament del foam roller ha de ser des de abans del maluc fins a quasi bé arribar
al genoll. Amb aquest exercici ens hi podem estar el que vulguem però si fem una serie de 3 minuts estarà bé.
5- Estirament del tensor de la fàscia lata:
Realitzarem aquest estirament colocant la cama lesionada a darrere i la bona davant de manera també que ens quedin les cames creuades i els peus separats. Portarem la pelvis en direcció del costat de la cama lesionada. La duració de l'estirament serà d'aproximadament 1 minut.
*Com a variació també podem fer l'estirament aixecant el mateix braç del canto de la cama lesionada
6- Estirament de glutis i piramidal.